Fins la pròxima Mèxic!

Mèxic, oficialment Estados Unidos de México, és una república federal de més de 111 milions de persones, més de 60 llengües indígenes i més de 40 varietats de xiles (tots ells ben picants).

No ens enganyem si diem que des d’Europa les qualitats que se li veuen a Mèxic solen ser de la talla de segrestos, narcotràfic, assassinats, violència i infinitat de perles més que creen una visió totalment distorsionada d’aquest pais. I amb això no volem dir que no existeixi el “lado oscuro” sinó que, la nostra experiència (cadascú tindrà la seva) ens ha servit per descobrir un Mèxic molt diferent al que ens volen vendre.

Per començar aquí tots som hermanos, amigos, papitos o mamitas i sempre s’ha d’estar disposat a explicar quatre coses del teu país mentre ells te n’expliquen quatre més del seu. A vegades, sobretot en comunitats, és ben difícil explicar que és Europa! Alguns creuen que hi podem arribar amb el carro (cotxe)! Moltes de les persones amb les que hem pogut parlar tenen una visió idílica d’Estats Units, una mica com la que poden tenir els africans d’Europa. Per això, molts d’ells, s’aventuren a anar-hi a treballar i la vida com a immigrant no resulta ser la que ells esperaven; potser per això n’hem conegut molts que han tornat. De fet, hi ha pobles sencers on només hi ha dones, tots els homes estan a EUA. Actualment aquest és un gran problema social.

I és que la petjada nord-americana l’hem trobat en moltes ocasions, per exemple, les Coca-Coles són tan o més freqüents que l’aigua! A les comunitats més remotes i petites hi ha la Coca-Cola fresca, és com nostre senyor, omnipresent! A més a més la serveixen amb una canyeta de plàstic, com quan érem petits! Els cotxes també són a l’americana: enormes, i està ple de pick-ups, com per anar al ranxo de Texas, és genial veure als homes vestits de cow-boys, amb les camperes i el barret.

La veritat és que sempre dóna la sensació que mai acabaràs de conèixer a un mexicà/mexicana sinó és en el seu entorn, però tot i així sempre et tractaran amb molta simpatia i amabilitat. Des del principi una de les coses que més ens va sorprendre és que sigui quina sigui la seva situació, tenen una facilitat enorme per riure! Sempre riuen! Diuen quatre bajanades i venga, a la carcajada! Seria genial poder traslladar això al nostre país! I la música sempre està present a tot arreu: a les farmàcies, als consultoris, al mercat, als cotxes, a les botigues,… música animada i ben forta! Igual que les telenoveles i la religió, hi ha imatges i frases religioses per tot arreu! Primer pensàvem que eren molt fanatics de la religió però el que em pogut anar veient és que són molt creients però sense fanatisme, tenen molt més quotidianitzat el tema de la religió, és a dir, el tenen al dia a dia i no només els diumenges. Les imatges dels sants o de les verges se’ls apropien i els hi posen llums de neó multicolors, fluorescents, els hi canvien els vestits, els hi posen el passamuntanyes zapatista… és genial veure la verge de Guadalupe zapatista!

Una de les coses que ens feia més por a l’arribar a Mèxic era el tema del menjar i la seva fama de picant, de totes maneres aquí pots evitar sempre que vulguis que et quedin els morros com el cul d’un mandril, ja que les salses picants sempre te les posen a part. I parlant de menjar, la base de la gran majoria dels plats normalment sempre són les tortillas (que no són la nostra truita sinó una base feta de farina de blat de moro); molts plats són la mateixa tortilla però plegada/tallada/cuita de manera diferent, i li posen ingredients també diferents i amb això ja tenen una carta completa de plats típics. Alguns plats o productes són: tamales, atoles, antojitos, chiles jalapeños i habaneros, jitomates, frijoles, quesadillas, moles, tacos, tortas, cochinita pibil, pozoles, nopales, guajolotes, chapulines, ceviches, etc. I si volem anar a picar alguna cosa haurem d’anar a “botanear”!

Ara sempre és “ahorita”, “chingar” és molestar, la “lana” són els diners, algú “fresa” és algú pijo o mig fifi, “un chingo” són molts, “elote” és el blat de moro, “esta chido” és que està genial, llogar un pis seria “rentar un departamento”, i el “piso” és el terra, un menú és una “orden de comida”, una “chango” és un mono i “órale”, “ándale”, “híjole” i “que pasa wey” són multiusos i polifacètics… i tots parlem el mateix idioma però, a vegades, que difícil és entendre’ls!

És veritat que és una societat molt masclista, és veritat que condueixen terriblement, és veritat que quan beuen ho fan fins a morir, és veritat que els agrada tant portar gomina al cabell com menjar xiles (fins i tot hi posen xile a la fruita i als dolços, inclús a les piruletes!), és veritat que tot és mig caòtic i és veritat que a vegades les mesures d’higiene són dubtoses, però també és veritat que pararan de fer el que estiguin fent per ajudar-te, que “su casa es tu casa”, que et faran riure fins a plorar, que no et miraran com un dólar amb dos potetes, que per poc que tinguin sempre et convidaran, que et faran sentir com a casa i que, encara que no siguis creien, la Guadalupita sempre et guardarà.

I aquest post potser no té fotografies, en serien massa, però si que té el sabor a tequila i tortillas, la música de la marimba i l’olor a pluja i a revolució.

“México, tan cerca de Estados Unidos y tan lejos de Diós“