Canoa Quebrada i Natal, platges turístiques i caipirinhes a 2 reais

La Rosa i la Sara se’n van tornar cap a Lleida una mica més morenetes del que havien vingut i nosaltres ens vam tornar a quedar els dos sols… per sort, encara no ens hem avorrit l’un de l’altre! Vam passar el dia a Sao Luis que estava estranyament buit i al vespre vam agafar un bus cap a Fortaleza (capital de l’estat de Ceará). Se’ns presentava un trajecte d’unes 17 hores que va acabar sent de 23h degut a un petit problema al motor de l’autocar: a la una del matí estàvem al mig del no-res, a les fosques, amb els mosquits ben actius i els brasilers ben xerraires esperant que passés algun altre bus que ens pogués rescatar ja que allí els telèfons mòvils no tenien cobertura i no podíem avisar a la central de busos perquè ens n’enviessin un altre. Al cap d’una horeta i com per art de màgia, va parar un bus en el que hi vam caber tots els passatgers, visca!! Vam arribar a Teresina i allí vam agafar un altre bus que, definitivament ens va portar fins a Fortaleza. I com que no n’havíem tingut prou, quan feia 20 minuts que havíem arribat a Fortaleza vam agafar un altre bus de tres horetes més fins a Canoa Quebrada, un poble costaner molt famós pels penyasegats vermells de les seves platges.

I després d’aquest trajecte-infern, no ens mereixíem un premi?? Com que nosaltres vam creure que sí el vam materialitzar en un sopar a cal Manel Costabrava, un català afincat a Canoa Quebrada que feia un ofertón en paelles de peix! Després de set mesos aquella paella va ser un regal diví mmmmmmmmmmmmmm nyam nyam nyam…

Canoa Quebrada té dos atractius per oferir: sol i festa. La primera la vam aprofitar tant com les marees altes ens van deixar (les platges que hem visitat fins ara a Brasil tenen uns canvis enormes entre les marees altes i les baixes, tan aviat tens una platja enorme com al cap d’unes hores desapareix completament), i la festa la vam deixar per una altra ocasió ja que en aquesta època a Canoa Quebrada no hi havia massa gent i els únics que sortien a beure i a ballar eren desastres del poble… Vam passar cinc dies a la pousada del Carlinhos Capoeira, segons ens van dir és l’única pousada de propietat brasilera. No ens pregunteu per què, però la gent aquí agafa el cognom d’alguna particularitat seva, per exemple el Carlinhos és un gran ballador de capoeira, i el Manel té un restaurant anomenat Costa Brava…

Després d’aquests dies de relax a les platges vam anar fins a Natal, capital de l’estat de Rio Grande do Norte; com que la ciutat en sí no té massa atractius vam anar cap a Ponta Negra, la platja més famosa de la ciutat. La veritat és que vam fer cap a un Salou brasiler sense massa gràcia i amb molts domingueros i domingueres i, de fet, potser haguéssim passat de llarg Natal si no fos perquè allí hi ha l’oficina de l’agència amb la qual hem contractat un “paquet” per anar a Fernando de Noronha, paradís dels paradisos! (ho deixem pel pròxim post).

Els tres dies a Natal van passar ràpid entre fer algunes compres, platja i gelats; per cert, la platja de Natal està totalment colonitzada pels xiringuitos: si hi ha un lloc lliure a la platja i tu hi vols posar la tovallola, rápidament ve el típic paio de xiringuito de platja (amb la gorra i la rinyonera) i t’hi planta una sombrilla i dos tumbones i ale, a pagar! Només són 10 reais (4 euros) per dia però no pots escapar-ne! Valgui a dir també que a Natal és on hem trobat les aigües de coco i les caipirinhes més barates (a 50 cèntims de Reai i a 2 Reais, respectivament).

A Ponta Negra també hi havia una gran quantitat de venedors ambulats, potser te’n passen per davant 10 per minut, constantment, oferint de tot, des d’hamaques a barrets, ulleres de sol, cerveses, caipirinhes, tatuatges, pinxos de pollastre, tapioques, fruita, inclús alguns porten el seu propi fogonet i et couen allí mateix unes gambes a la planxa!! És molt bo perquè els dels xiringuitos també ofereixen menjar apart dels de les tumbones, però permeten que qualsevol altre venedor ambulant et vengui el seu menjar o beure… i és que aquí hi ha possibilitat de negoci per tothom!

Un altre estil de venedor de platja molt curiós és el que passa amb un carro on hi porta acoplats dos altaveus, un radiocasset de cotxe, una bateria i centenars de cd’s i, com no, fa sonar la música a tope de volum. Nosaltres en principi pensàvem que venia cd’s, però del que es tracta és de llogar-lo per fer-li posar la música que a tu t’agrada i plantar-lo al teu costat mentres tu, els teus amics, i tota la gent que hi ha a 50 metres a la rodona escolten la música que has escollit!! És com una disco mòbil playera!!

Brasil continua sent el país de les sorpreses, dels sucs de fruites, dels esmorzars infinits, dels fios dentals i dels musculitos a les platges, i de les cerveses més fresques del món servides a tota hora!

Pròxima estació: Fernando de Noronha!