Fernando de Noronha: golfinhos i tartarugas

Durant el viatge (que amb una mica de mal de panxa podem dir que el cuento se’ns va acabant) hem tingut desenes d’estrelletes, d’aquells moments i d’aquells llocs que t’omplen l’ànima. Fernando de Noronha ha estat una d’elles.

Fernando de Noronha és un paradís en forma d’arxipèlag format per 21 illes i illetes de les quals només una està habitada. Aquest conjunt d’illes, situat a l’oceà Atlàntic, està declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO i no n’hi ha per menys: és el principal racó del món on hi van a menjar i a descansar els golfinhos rotadores, uns dofins que es caracteritzen per fer el ximplet quan salten a l’aire donant tombs qual pollastre a l’ast; és una gran peixera de tartarugues (tortugues), peixos tropicals, rajades, taurons,… és una reserva natural limitada a la visita de 200 persones per dia, les uniques places d’avió disponibles, sortint des de Natal o Recife. Els afortunats i les afortunades que poden viatjar a Fernando de Noronha han de pagar també una ecotaxa d’uns 36 Reáis diaris (14 Euros) que serveixen per preservar el parc natural, fet que augmenta el cost del viatge a l’illa, per si fos poc.

Vam passar els dies recorrent totes les platges i raconets de l’illa, Noronha és d’aquells llocs que sents que només hi estaràs una vegada a la vida i que, per tant, s’han d’aprofitar!! Segons sembla, una revista brasilera va catalogar les millors platges del país i de les cinc millors, tres estan a Fernando de Noronha; no sabem quina és la credibilitat d’aquesta revista ni sabem si això és cert o no però el que podem assegurar és que hem vist platges de somni! D’aquelles que quan les veus en foto penses que no és possible, que és gràcies al photoshop! Platges llarguíiiiiisimes d’arena fina, davant d’un penyassegat i amb l’aigua cristal.lina, cales petites plenes de roques volcàniques que contrasten amb el verd-blau de l’aigua, extensions enoooooooormes d’arena mirant a l’oceà atlàntic… i tot això per nosaltres sols! Com que l’entrada a l’illa és limitada pots estar tu sol en una platja paradisíaca, d’una illa paradisíaca, en un moment paradisíac!

A Fernando de Noronha nosaltres li posem un 10; i no només per això, no, això només és el principi! Resulta que en aquesta illeta de no res, si et poses les ulleres per bussejar i camines cinc passes endins de l’aigua del mar a la mateixa platja del port pots veure desenes i desenes de tartarugues menjant, descansant, nadant… les pots acompanyar fins que te’n cansis, elles no fan cap paper, així que mentres les observes a dos pams de distància les tortugues fan mossegades a les algues, naden una estona, tornen a menjar i quan els hi sembla bé comencen a pujar a pujar a pujar cap a la superfície i ahhhhhh treuen el caparró i respiren! És increible! Si estàs assegur a la platja vas veient que a l’aigua surten tot de caps a respirar, IMPAGABLE. I no només això sinó que mentre estàs mirant les tartarugues se’t creuen rajades de color negre amb topos blancs, peixos de colors, peixos d’aquells que es confonen amb la vegetació… és com estar enmig d’una selva subaquàtica, és INCREIBLE.

Després d’haver conegut els raconets terrestres de l’illa vam decidir explorar els marítims, almenys una miqueta, ja que diuen que Fernando de Noronha és un dels millors llocs del món per fer busseig amb tanc (diving) degut a què la visibilitat sota l’aigua pot ser de més de 40 metres, i això és molt! Vol dir que si hi ha un peixet a 40 metres d’allí on estàs tu, el veus.

Vam bussejar dos dies, i cada dia incloïa dues baixades. El primer dia vam anar a la zona dels Dos Irmaos, que és el  nom que reben dues roques enormes situades al costat d’una de les platges més boniques de Noronha. Durant el camí d’anada, com qui no vol la cosa, van començar a aparèixer desenes i desenes de dofins al costat del vaixell, se’ns apropaven i saltaven i feien tirabuixons a l’aire i es posaven a la proa marcant-nos la ruta a seguir… va ser increible, n’hi havia per tot arreu i eren molt juganers!!! Es veu que és bastant habitual veure els dofins allí, a la Bahia dos Golfinhos, ja que és una de les principals zones del món on aquesta espècie de dofins passen l’estona menjant i descansant. Vam deixar els dofins enrera i vam seguir cap al nostre primer punt de busseig, on vam poder veure una rajada enorme i vam entrar en una cova. El segon punt de busseig del dia era ben aprop de la Bahía dos Golfinhos, on semblava que l’illa no es cansava de fer-nos regals ja que per sort nostra (molta molta sort!!) quan ja estàvem flotant a l’aigua apunt de enfonsar-nos els dofins van tornar a aprèixer! Van començar a saltar i donar tombs al nostre voltant mentre ens enfonsàvem, semblaven molt xafarders i ens seguien, vam bussejar una bona estona mirant-los anar amunt i avall, eren molts i estaven per tot arreu, i de fet de tantes voltes que ens van donar, el divemaster (o monitor de busseig) es va desorientar i va perdre la ruta a seguir. Un cop els dofins van marxar, vam haver de pujar a la superfície, agafar una corda del vaixell i ser remolcats al punt correcte per fer la immersió prevista. No importava ja que el millor que podíem veure ja estava vist… bussejar amb dofins és INSUPERABLE!!!

El segon dia de busseig vam anar a les illes deshabitades, des del fons marí vam veure moltes tortugues i peixos, ens vam endinsar en una corrent (que et transporta com una cinta elèctrica d’aeroport però dins el mar), vam observar alguns barracudes i ens vam fer amics dels nostres companys de busseig, que una mica més tard serien companys de cerveses.

Està clar que seríem uns noronhencs de primera! Però no tot pot ser tant bonic ja que per viure a l’illa només tens tres possibilitats: haver nascut allí, casar-te amb un noronhenc o noronhenca o, per últim, tenir un contracte de treball acordat abans d’arribar a l’illa i si el contracte s’acaba, l’endemà mateix has d’agafar un avió de sortida. Com que nosaltres no complíem cap dels tres requisits (no vam rebre cap proposta matrimonial, tot i que la vam buscar jeje), vam haver d’agafar les maletes, despedir-nos de les tortugues i tornar cap al continent.

A Noronha t’hi podries passar 15 dies i no te l’acabaries, el temps passa volant!! Només amb una màscara i un tub et tornes un Cousteau en potència, veuràs tantes tortugues com voldràs, amb una mica de sort podràs sentir com parlen els dofins a sota de l’aigua, et podràs xurrascar a unes de les millors platges de Brasil i a la nit t’acompanyaran els noronhencs per fer unes cerveses i unes rialles, ja havíem dit que això era el paradís?