Vam arribar a Rio a les 6 del matí, senyal que havíem passat la nit al bus, aquesta vegada els seients no eren gaire còmodes i el viatge es va fer pesat, però no en teníem prou i a les 6:30h ja estàvem dins un altre bus que en tres horetes ens va portar a Búzios, un poble bastant turístic situat al nord de Rio amb unes platges espectaculars, segons ens havien dit. Vam llogar un petit apartament d’un argentí dels milers que hi ha vivint allí, a Brasil com a quasi tot Amèrica els argentins no cauen especialment bé, però el Baldomero era bastant simpàtic i inclús ens deixava dvd’s seus perquè ens distraguéssim, i és que les platges no les vam ni tastar per culpa de la pluja que no va parar ni un dia dels cinc que hi vam estar, QUINA MALA SORT!! Només una tarda va parar de ploure i vam anar corrent a la platja del poble a estirar-nos una estona a la sorra, des d’allí vam veure com una tortuga treia el cap a respirar… records de Noronha.
Estar en un lloc de platja i que plogui limita bastant, així que apart de mirar dvd’s ens vam dedicar a llegir… no us podeu perdre el llibre Gabriela, clavo y canela del Jorge Amado, un dels més importants escriptors brasilers, us endinsarà als móns del cacau, de les moqueques, dels coronels, del bumba-meu-boi i de la cultura brasilera en general; també ens vam culturalitzar amb Las venas abierta de América Latina del Galeano, ara encara té més sentit després d’haver-nos recorregut part del continent; i per compensar-ho una mica també ens vam dedicar a sortir de nit i a fer país bevent una bona quantitat de caipirinhes, que valgui a dir, són fortes com una mala cosa!!! També vam poder gaudir de l’espectacle de veure com la torcida (l’afició) del Flamengo celebrava a la brasilera el títol de lliga guanyat en l’últim partit de la temporada; pels carrers peatonals de Búzios van desfilar cotxes entonant l’himne del club, motos cremant les rodes a l’asfalt, tot de fans descamisats saltant i ballant, i inclús hi havia un camió més alt que les cases amb la carreta carregada de gent, quin festival!!
Amb pluja, vam deixar Búzios per retornar a Rio, ara sí per passar-hi uns quants dies.
L’entrada a Rio des de l’est va ser espectacular, ja que vam travessar tota la Bahía de Guanabara per sobre un pont gegant de 13 km de llargada i fins 70 metres d’alçada, des d’on podíem veure perfectament el perfil de Rio i el seu emblema principal, el Cristo Redentor (una de les noves set meravelles modernes). Rio de Janeiro déu el seu nom a un explorador portugués que l’1 de gener de 1.502 va “descobrir” la zona i es va pensar que la badia era un riu enlloc d’una badia, de manera que la va batejar com Rio de Janeiro (riu de gener), ben original i a l’alçada dels bateigs espanyols que hem vist en altres llocs, jejeje. Va ser la capital de Brasil des del 1.763 fins el 1.960, quan van decidir traslladar la capitalitat a Brasilia.
Diuen que durant l’estiu (desembre-març) a Rio hi plou bastant, també diuen que plou de nit o al tard i que durant el dia fa un sol ben majo, però la nostra sort va ser diferent ja que ens hi va ploure gairebé tot el dia de tots els dies! El Cristo no el va veure ni cristo, jejeje, i el Paõ de Açucar (l’altre mirador de la ciutat) també va estar tapat tots els dies, de manera que ens vam quedar sense les magnífiques vistes panoràmiques que esperàvem veure. Tot i així, Rio és la ciutat meravellosa, o així li diuen, i vam poder passejar per les platges d’Ipanema (on estàvem allotjats, just al carrer Vinicius de Moraes i ben apropet del bar Garota de Ipanema, on es va escriure la famosa cançó) i de Copacabana, també vam anar al centre de compres i vam sortir de nit per Lapa, el barri de moda, on casualment aquella nit feia un concert el Manu Chao, així que vam fer uns bons salts ballant la rumba de Barcelona!!
Rio té 6 milions d’habitants, i per tota la ciutat pots veure les diferències socials, de fet, només apartant-te una mica de les zones turístiques o del centre de seguida et trobes enmig d’una favela (barris marginals sortits del no res amb habitatges molt precaris i sense cap tipus de servei), n’hi ha centenars repartides per tota la ciutat. Potser per això Rio s’ha guanyat la fama de ser una de les ciutats més perilloses del país, i si bé molta de la gent que viuen a les faveles només intenten tirar endavant, allí també hi ha les bases dels clans de droga que actuen augmentant exageradament els problemes socials. Per altra banda, la policia també aporta el seu granet de sorra sent una de les més violentes del món: durant el 2008 la policia de l’estat de Rio de Janeiro va matar més de 1.300 persones, mentre que en tots els Estats Units la policia en va matar unes 300.
A Rio ens vam quedar sense veure cap partit a l’estadi de Maracaná (la lliga just havia acabat el diumenge anterior), no ens vam poder banyar a les platges d’Ipanema ni Copacabana degut al mal temps, no vam ni arribar als peus del Cristo Redentor perquè estava ple de boira, no vam pujar al mirador del Paõ de Açucar per la mateixa raó, i no vam sortir a ballar samba pel centre perquè vam ballar amb el Manu Chao… està clar que ens ha sortit un Rio del revés, però ens ha deixat motius de sobres per tornar-hi!!
donemuntomb 
Deixa un comentari